Un dels majors atractius de la nostra nova exposició, ‘Els Blancs. Un diumenge per la vesprada al Camp d’Elx’, consisteix a veure el lloc del auquero. La seva base és un antiquíssim joc d'atzar, el auca, del qual conservem quatre taulers, dels quals hem exposat tres.

Recuperem per a aquest blog un bonic article escrit pel nostre director vitalici, Fernando García Fontanet, comptant com va arribar al museu el primer d'aquests taulers, acompanyat dels altres elements necessaris per al joc. En el text percebem l'emoció del descobriment d'aquest vell costum del nostre camp, en la qual es va aprofundir gràcies al testimoniatge de dos informants de la nostra pedania, i ens serveix com a base per a les nostres actuals recerques sobre aquest costum, que estan sent molt fructíferes i que esperem poder compartir aviat.

Un element característic de les reunions socials de la gent del camp el constituïa el “auquero”. Aquest personatge peculiar recorria un itinerari fix per les diferents partides rurals, amb motiu de la celebració de les diferents festes patronals i els “blancs”, feia que la gent del camp es reunís. El “auquero” preparava el seu “paraeta”, en el lloc estratègic i tradicional, amb “els cabasets” fets d'espart replets de “torrats i ametlles” i alguns dolços típics, com “els coquetes i els rollets” d'anís que eren el premi que es donava als apostadors d'aquell joc tan propi d'aquelles èpoques i que es deia ‘el auca’.

El Museu Escolar Agrícola de Pusol, posseeix un joc complet, gràcies a la donació que va realitzar un veí de la nostra partida anomenat Jaime Antón Candela “el Molaret” a través de la seva filla Paquita, que era alumna del col·legi. Eren els començaments de la formació del nostre Museu.

Com es pot apreciar en les fotografies consta de dues taules unides per frontisses (perquè es puguin tancar) que, quan estan desplegades, formen un quadrat de 35 cm de costat. Té una sanefa pintat en vermell, de 1,5 cm. d'ample i la resta està dividida en 16 quadrats de 8 cm. de costat.

En cadascun d'ells hi ha pintats a mà els diferents motius que són:

El Sol, el Pimpante ( un àrab fumant el seu narguilé ), es Castell, la Rosa dels Vents, els Pins, la Corona, el Conill, el Vaixell, la Bacora, els Sireres, la Flor, el Gat, la Lluna, la Mangrana, el Pollastre i el Mòn.

Els dibuixos són encantadors i ens recorden l'estil naïf

Aquestes taules van venir al Museu molt deteriorades, ja que van estar oblidades molts anys en la cambra de l'habitatge. Els havia atacat el corc. Després de gairebé dos mesos de treballs de restauració, podem dir que presenten un bon aspecte.

Els dibuixos de les taules estan reproduïts fidelment en cadascuna de les dues boles de fusta que té el joc, en unes osques practicades en la fusta (cercles de 1,3 cm. de diàmetre) i que es llançaven a un bol de fusta mitjançant una torre que està ahuecada des de la seva cúspide fins a la seva part mitjana.

Les boles les jugava l'apostador introduint-les per la part superior de la torre, que se situava al costat del bol, i queien dins d'aquest.

El dibuix que quedava en la part superior de la bola era el guanyador.

Hem de fer notar la bellesa del conjunt una vegada parat ( prest per al joc).

La torre, les boles i el bol estan tallades en fusta duríssima i d'un to fosc. Encara no hem determinat de quina classe és.

Segons compten les persones majors de la partida, en aquest joc participaven grans i nois. Tots.

Només llançava les boles un jugador. Aquest feia la seva aposta ( solien ser 5 o 10 ctms. ) dipositant la moneda sobre el dibuix triat, (també podien apostar altres persones) llançava la bola i si guanyava, el “auquero” li donava el premi: un cartutx de “torrats, almetlles o una coqueta”. De tota manera la moneda quedava en benefici de l'amo del Auca.

Referències a aquest curiós joc l'hem trobat en una obrita, que està en els fons del Museu, titulada “DEL FOLKLORE IL·LICITÀ” escrita per José Pascual Urbán, i editada l'any 1943. En aquest llibret parla del “famós joc del bis-bis o Auca, entre altres” (sic).

Creiem que aquest joc podia tenir variacions en el nombre de dibuixos, temàtica, maneres de jugar, dins del Camp d’Elx.

Dins del programa de recuperació del Centre de Cultura Tradicional de Pusol està contemplat l'aprofundir en aquests temes.

(Dades facilitades per Emeterio Vicente Antón i Josefa Coves, jubilats de Pusol).

Autor. Jose Aniorte, gestor cultural del Museu Escolar.